Uno de los problemas de la matemática griega clásica era el conocido como la cuadratura del círculo ... ( Artículo escrito en catalán )

Un dels grans problemes de la matemàtica grega clàssica era el conegut com la quadratura del cercle, consistent a trobar, amb procediments de regle i compàs, un quadrat que tingués la mateixa àrea que la d'un cercle donat. Dos mil anys més tard, concretament l'any 1882, el matemàtic Ferdinand von Lindemann va poder demostrar que aquest problema no té solució [ Tampoc tenen solució els altres dos problemes emblemàtics de la geometria grega clàssica: la duplicació del cub, i el de la trisecció d'un angle ].

Els antics matemàtics grecs van abordar el problema apropant-se primer al problema més senzill de la quadratura de les lúnules (la figura mostra dues lúnules). El pitagòric Hipòcrates de Quios (470 aC – 400 aC) va poder demostrar la quadratura d'algunes lúnules, no pas de totes. A començament del segle XX es va demostrar també que el problema general de la quadratura de les lúnules tampoc té solució, llevat dels casos particulars de les lúnules d'Hipocràtes de Quios així com d'alguns altres casos particulars exposats per Lenonhard Euler (segle XVIII).

[nota del autor]